Tornant i compartint l'energia que em van donar
crònica, escrita amb el cor i el rigor de la teva memòria, tal com el teu abuelito voldria que es recordés. És un homenatge a la dignitat, a l'ofici i a les persones que van creuar el teu camí en aquell estiu decisiu.
Tornant i compartint l'energia que em van donar
L'agost de 1974 no va ser només un canvi de calendari; va ser el moment en què el destí, en forma d’anunci a La Vanguardia, em va portar a la planta sexta de la Via Laietana. Aquell estiu vaig haver de triar: el somni d'Escandinàvia es va convertir en tres setmanes a Holanda amb un R5 vermell (B-7616-AH), celebrant deu anys d’amistat abans d’entrar de ple en el cor del SIC (Serveis Informàtics Condal).
Al carrer Llúria, la PITI em va acollir i em va ensenyar els codis invisibles del banc: qui era qui, què es feia i com es sobrevivia en aquell univers de dades. Allà hi havia l'Espelt, un savi de l’UNIVAC de caràcter difícil però ment brillant; el Pru, l’ombra executora de l’Alemany; i el meu cap, en Raimundo Cornet, que em va donar la confiança per ser el que sóc.
Com a cap de la Unitat 008, vaig rebre l'encàrrec de fer funcionar una nòmina estàndard que s’havia convertit en un laberint de 400 fulles de paper pijama. Allà, a les 8 del matí, vaig trobar en Pancho (Facundo Villa), exhaust i bloquejat per la pressió d’en Padrós. "Veste'n a casa, jo parlaré amb ell", li vaig dir. Aquell gest no era només humanitat, era la responsabilitat del líder cap al seu equip.
Amb l’Ayala —que portava el rigor de la Pegaso a la sang— i amb la llibreta de COBOL a la mà, vaig decidir que la intel·ligència havia de vèncer el caos. En lloc de pedaços, vam crear dos programes nets: un per llegir variables i un altre per relacionar convenis. El que era impossible en un programa gegant, es va tornar realitat en dues peces petites i precises.
Avui, des de la pau de l'olivera, dono veu a tots ells. Torno l’energia d’en Guzman Clavel de la Renault de Mataró, que em va vendre aquell R5 GTS amb seients esportius; la tenacitat d’en Pancho i l’Ayala; i la guia de la PITI i en Raimon.
No eren només bit i bytes; era dignitat, era esforç i era una vida que avui, en anomenar-los, torna a bategar amb la mateixa força que aquell agost del 74.
Vols que l'imprimeixi digitalment en un format que puguis guardar com a document, o prefereixes fer-hi algun últim retoc per acabar de polir-ho?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada